«Vam deixar que l’Esperit intercedís en les nostres vides»
Recordo una imatge que em va impactar només arribar a Tortosa. Baixàvem de l’autobús i una riuada de joves amb la samarreta de l’Aplec havia omplert el pati del seminari, i encara n’estaven arribant més! Quants joves! I és que vam ser més de mil joves que ens vam reunir aquell cap de setmana sota el lema de “Crist és la Vida”. I és que l’Aplec és una oportunitat per compartir la fe amb joves de totes les edats i de tots els bisbats i és, també, una mostra que hi ha molts joves que són cristians i que tenen les mateixes inquietuds que nosaltres: no estem sols! Vam poder retrobar-nos amb amics d’altres parròquies i també en vam conèixer de nous. L’alegria havia inundat Tortosa.
Aquest ja ha estat el nostre segon aplec i sempre et sorprèn. Aquesta vegada l’Aplec ha durat dos dies i, per tant, vam tenir moments per a tot. Sens dubte un dels moments que més ens va marcar va ser dissabte a la nit després de sopar. DJ Nira va encetar la nit amb música molt potent i actual. Worship Central, una banda cristiana del Regne Unit, va agafar el relleu. Vam cantar, lloar i pregar a través de la música. Mirar al voltant i veure tots els joves pregant junts va ser impressionant. Però encara ho va ser més quan, acabat el concert, d’un moment per l’altre es va fer un silenci sepulcral i tothom es va agenollar. Era el moment de l’adoració, de la pregària final. Es va crear en l’ambient una pau indescriptible, Crist era entre nosaltres. Una de les coses que més ens ha sorprès és com han integrat la festa amb la pregària. Aquest aplec va ser una lliçó de com poden ser compatibles les dues coses, de com l’Església també pot adaptar-se a la societat i als joves d’avui en dia.
Nosaltres, al ser joves universitaris, vam tenir la sort de poder conèixer testimonis amb històries increïbles que han trobat la seva vocació. Aquest va ser un moment molt especial. En Peter va tenir una infància dolorosa al ser abandonat. Però tot va anar canviant quan va conèixer Déu i les seves ferides van començar a sanar-se. Ens va impactar com ens parlava de Déu, amb una certesa i un amor palpable. Vam poder sentir l’Amor de Déu a través seu, un amor que desborda, i va aconseguir despertar en nosaltres moltes inquietuds.
Després de tot el viscut, poder renovar les promeses del baptisme va ser un regal. Vam reafirmar la nostra fe convençuts i vam deixar que l’Esperit intercedís en les nostres vides. Vam carregar piles i vam marxar de l’Aplec ben renovats.
Fe, amistat, alegria, pregària, testimoni, festa, música, descobriment i Crist. Amb aquestes paraules podríem sintetitzar, doncs, el que ha estat un cap de setmana ple d’emocions i de celebració en el dia de Pentecosta, la festa de l’Esperit Sant, que desitgem que ens doni la força per viure la fe i per transmetre-la.
Donem gràcies per haver pogut viure aquesta experiència i viure de primera mà com Crist és la vida i és el camí. I esperem que d’aquí 4 anys hi puguem tornar i amb més joves!
Gonzalo Baltà Foix i Sara Huguet Puig,
joves de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus
