6- Si vols arribar ràpid, camina sol; però si vols arribar lluny, ves acompanyat!
Després d’haver-nos tatuat el missatge que ens deixa per a tots els joves (Déu t’estima, Crist et salva, Ell viu i l’Esperit dona vida), el papa ens proposa observar alguns camins a recórrer durant l’estat de la joventut… dels anys o del cor!
Els joves es mouen entre els somnis i les decisions. Una veritable pau interior (amb Déu) conviu amb la insatisfacció externa (vers la injustícia) Deu i els altres, això ens posa en joc, arriba el fet de prendre determinacions a les que hem de deixar passar a Jesús a la barca de la nostra vida i confiar-li el timó, Ell només necessita que remem sense por a equivocar-nos i es que de l’error també s’aprèn.
Una altra ruta amb els joves són les ganes de viure i tenir experiències, amb el jove deixem les teories i donem-li vida, testimonis, sensacions, experiències on pugui viure el present i descobrir que Déu ens vol feliços. Que pugui veure com a l’entregar-li tot a Ell i l’omplir d’amor cada moment dóna sentit a la vida.
L’amistat amb els altres és un altre camí de joventut que ensenya a obrir-nos, a comprendre i cuidar dels demés, obliga a sortir de les nostres comoditats i aïllament per així compartir i posar en joc la vida. Una amistat que madura amb el temps i, és que, fins Jesús vol ser el nostre amic; vol forjar una amistat indestructible que podem sostenir amb el diàleg amb Ell. No privem al jove del valor d’aquesta amistat.
L’etapa del creixement i la maduració també és un camí. Igual que es cuida el cos s’ha de procurar també el creixement espiritual: cuidar aquesta presència del Déu viu en nosaltres, gràcies a això cadascú és únic, la conversió i l’acollida del do que Déu ens fa s’ha de cuidar constantment.
Si vols arribar ràpid, ves sol però si vols arribar lluny, ves amb altres. El sender de la fraternitat dóna una mirada nova a la vivència de la fe. És infinitament millor viure la fe amb companyia, junts. La convivència ajuda a curar moltes ferides de la història personal pel camí del perdó i la reconciliació.
El camí del compromís és el que va construint també al jove; des de la vocació laïcal i professional concreta i vivint la caritat familiar, la caritat social i la caritat política es pot descobrir com lluitador pel be comú servint als pobres i protagonitzant la revolució de la caritat i el servei.
Totes les rutes proposades ens porten a trobar en el jove la llavor a ser decidits i valents missioners per poder ser així testimonis de l’Evangeli sense límits ni fronteres, tenint ben present com no serà una tasca fàcil, posant-se enfront de la mal dita societat del benestar.
Una mirada neta a les potencialitats dels joves i no caure en la pesada de…són joves! Confiem, lluitem i esperem també amb ells.
Mn. Ivan Cid,
Delegat de Joventut de la diòcesi de Tortosa
