Què diu la Paraula de Déu?

Què diu la Paraula de Déu?

Inspirat per la riquesa de les reflexions del Sínode de Joves celebrat l’any passat, el papa Francesc va escriure l’exhortació Crist Viu, una carta adreçada a tota l’Església però molt especialment als joves.

Amb l’objectiu d’ajudar a comprendre millor el seu missatge, el Secretariat Interdiocesà de Joventut ofereix cada mes un article en el que destaca els principals continguts de cada capítol i proporciona pistes que permeten aterrar-los a la realitat concreta de casa nostra.

Tinc el desig d’animar-te a la lectura d’aquest document, tot compartint les següents paraules: … un pot passar la seva joventut distret, volant per la superfície de la vida, endormiscat, incapaç de conrear relacions profundes i d’entrar en el més pregon de la vida. D’aquesta manera prepara un futur pobre, sense substància. O un pot gastar la seva joventut per conrear coses boniques i grans, i així prepara un futur ple de vida i de riquesa interior. (CV 19) I abans d’agafar la Bíblia, i rellegir allò que Déu diu sobre els joves, podem preguntar-nos, cadascú de nosaltres, en què gastem la vida.

Al llarg de l’Antic Testament trobem diversos exemples, on podem copsar, com Déu mira als joves amb uns ulls diferents. Podem fer-ho amb Josep, el més petit de la família, amb la sinceritat dels joves de Gedeó,  amb l’insegur jovenet Samuel, amb el rei David que va ser escollit essent un noi, l’audàcia de la joventut va moure a Salomó a demanar a Déu la saviesa, la jove Rut fou un exemple de generositat.

I ara us proposo 7 afirmacions, que es desprenen de la lectura dels punts del document, que fan referència a textos del Nou Testament.

  1. Jesús elogia el jove pecador que reprèn el bon camí més que no pas el qui es creu fidel però no viu l’esperit de l’amor i de la misericòrdia.
  2. La veritable joventut és tenir un cor capaç d’estimar. Allò que envelleix l’ànima és tot el que ens separa dels altres.
  3. A Jesús no li queia bé que les persones adultes miressin despectivament els més joves i els tinguessin al seu servei de manera despòtica.
  4. Insisteixo als joves que no us deixeu robar l’esperança.
  5. Sempre invita a un profund respecte envers els ancians, perquè alberguen un tresor d’experiència, i en el silenci del seu cor guarden moltes històries que ens poden ajudar a no equivocar-nos ni enganyar-nos per falsos miratges.
  6. No fa bé caure en un culte a la joventut, o en una actitud juvenil que menysprea els altres pels seus anys, o perquè són d’una altra època.
  7. Un jove savi s’obre al futur, però sempre és capaç de rescatar alguna cosa de l’experiència dels altres.

I un cop arribats a aquest punt, podem fer un petit exercici de sinceritat i preguntar-nos sobre quina és la mirada que tenim vers els joves i la joventut; si ho som, de quina mena de joves som.

I per començar la lectura de la Crist viu, amb estima cap a cadascun dels joves, una de les moltes dades que ens parlen d’ells: el suïcidi és una de les principals causes de mort entre els joves. I el suïcidi té a veure amb el sentit de la pròpia vida. El Francisco Villar, psicòleg clínic i responsable de la Unitat de Conducta Suïcida del Servei de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ha classificat aquests joves en tres grups, i el més nombrós, que representa el 60% del total, està format per joves que presenten problemes vitals i conductuals de llarg recorregut. Potser l’Evangeli pot ser llum per a la seves vides. Qui els portarà aquesta llum?

 

Carles Muñiz Pérez, pvre.
Delegat de pastoral juvenil del bisbat de sant Feliu de Llobregat