La última resposta

La última resposta

Com a fruit del recent Sínode de Joves, el Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ – delegats de pastoral de joventut de les diòcesis de Catalunya i Mallorca) elaboren cada mes un article per desgranar i comprendre millor el missatge que el Sínode vol adreçar a tota l’Església. Aquest mes tractarem sobre la mort

 

Ara més que mai les persones hem pres consciència del valor i necessitat de cuidar el nostre cos, a través de dietes sanes i equilibrades, i d’un exercici físic que ens mantingui en forma. Els adolescents i joves no estan exempts d’aquesta tendència, i són molts els qui practiquen esports diversos, els qui són capaços de fer grans sacrificis i llevar-se ben d’hora per entrenar-se o anar a jugar algun partit.

Cuidar el cos és cosa bona i necessària, certament vivim, som i ens relacionem a través d’ell, però massa vegades s’oblida que el nostre cos és caduc… Sí, tots tenim la temptació, conscient o inconscient, que el nostre cos mantindrà la seva vitalitat, força, dinamisme, capacitats… i per això el cuidem per dins i per fora! Però la realitat ens farà descobrir que per una malaltia o pel pas inexorable del temps, tots ens apropem al final de la nostra vida, on el cos perdrà la seva força i les seves constants vitals.

Aquest fet, si bé és una realitat que tots els homes i dones de la història han afrontat i nosaltres també haurem d’afrontar, sembla que la nostra societat ho vulgui amagar, apartar, que no se’n vulgui parlar… Això provoca que les persones, i d’una manera especial els adolescents i joves, esdevinguin vulnerables i indefensos per afrontar aquest fet que tard o d’hora trucarà a les seves vides en la mort dels avis, familiars, pares, amics, i fins la seva pròpia vida…

És bo poder parlar de la mort, és bo ajudar a prendre consciència que forma part de la nostra vida, és bo saber que en aquest món no hi serem per sempre, i per tant, que la nostra vida ha de tenir un sentit, tot fent que la mort esdevingui la última resposta a la nostra vida. Amb l’avantatge que els cristians no partim del sense sentit de la mort, sinó que vivim l’esperança de la resurrecció: l’autèntic fonament de la nostra fe!

Ara que ens trobem en temps de Quaresma i Pasqua, seria bo poder-ho parlar amb ells, sense tabús ni complexos, l’adolescència i joventut és un moment de canvi, físic, psicològic, emocional i espiritual, convé que els hi donem eines per ajudar-los a ser adults en la fe, capacitar-los des de l’esperança cristiana per afrontar el pas més decisiu i important de tota vida que és la mort, la porta a la vida eterna en Crist.

Davant la mort, hi pot haver diverses respostes: rebuig contra Déu; pànic i buidor al sense sentit de la vida; cercar el màxim plaer i benestar perquè la mort acabarà amb tot això; trobada de consol amb el Senyor etc. Serà bo que nosaltres, com acompanyants seus de vida i de fe, no els deixem indefensos davant l’interrogant més gran de la seva vida, que els preparem, que ho hàgim parlat, que siguem al seu costat en moments difícils, que transmetem el nostre propi testimoni dolorós de la mort però fonamentat en la fe i esperança en el Ressuscitat.

Aquest és sens dubte un dels millors acompanyaments que podrem fer tant personal, perquè esdevinguin persones resilients, com en la fe, perquè sàpiguen trobar resposta i força en la vivència de l’esperança en la resurrecció.


Mn. Josep Mateu,
Director del SIJ i Delegat de Pastoral Juvenil de Tarragona