"No hi ha paraules per descriure-ho", així parlava Marek, un jove txec, a l'hora de comentar el que es va viure l'antiga plaça de braus de Tarragona. I, certament va ser així: mai s'havia vist la plaça tan plena, ni tan sols en els concerts dels grups més populars. I ho va aconseguir un acte religiós que, sens dubte passarà a la història de la ciutat per la presència de més de set mil joves de diversos països que han compartit la seva fe i la seva alegria de viure amb milers de tarragonins. L'alegria, la fe, el recolliment, la pietat, es va aplegar en un acte que va començar amb la benedicció de la imatge de la Mare de Déu del Claustre seguida d'un rosari molt participat entre els joves.

En la seva emotiva homilia, amb fragments en diversos idiomes, Mons. Pujol va dir: "Vosaltres, joves, sou el futur de la societat i de l'Església. Com escrivia l'apòstol Pau als cristians de la ciutat de Coloses, és vital tenir arrels i bases sòlides. No creieu en falses il·lusions i modes efímeres, que sovint deixen un tràgic buit espiritual! (.) Adoreu Crist: Ell és la roca damunt la qual podeu construir el vostre futur i un món més just i solidari. Heu de construir la civilització de l'amor; heu de fomentar una cultura de la vida, con tantes vegades us va animar el beat Joan Pau II, iniciador i gran impulsor d'aquestes Jornades Mundials de la Joventut."

L'eucaristia va esdevenir un veritable agermanament, ple de joia, entre joves de diverses nacions, races i cultures. L'acte va continuar amb una recreació de la història de Tarragona sota el títol "Tarraco ex Tempore" amb les intervencions del grup Taleia, de l'Associació Cultural Sant Fructuós, dels bastoners, de la Moixiganga i, sobretot, amb els pilars dels Xiquets de Tarragona i de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, que van desvetllar una gran admiració.